Des de petita, les històries han estat la meva passió. Sempre he tingut una gran capacitat d’escolta, combinada amb una curiositat innata i una profunda necessitat de reflexió. Aquest interès em va portar, als 12 anys, a endinsar-me en els llibres clàssics, alguns dels quals em van presentar qüestions commovedores sobre el món i sobre mi mateixa.

Durant l’adolescència, em vaig quedar atrapada en una profunda crisi existencial i, sense saber com gestionar-la, vaig trobar refugi en la filosofia i l’escriptura. La incertesa em va obrir la porta al món emocional, que, per por, vaig decidir tancar de seguida. Sempre havia buscat les respostes fora de mi, fins que em vaig adonar que les respostes estaven dins meu, i així em van sorgir noves preguntes. Aquell descobriment no només va transformar la meva manera de veure la vida, sinó que també em va portar a plantejar-me noves preguntes que em guiaven cap a un viatge cada cop més profund.

A poc a poc, vaig començar a obrir aquella porta i a explorar el meu propi món interior. Amb el suport de persones estimades, vaig aprendre a connectar amb les meves emocions i a prendre consciència del que realment passava dins meu. Aquest procés em va portar a descobrir l’autoconeixement i el creixement personal, i enmig d’aquest camí, em vaig topar amb la Programació Neurolingüística (PNL). 

Aquesta disciplina em va ensenyar que el cervell, el llenguatge i els patrons de comportament estan profundament connectats i que, si els comprenem, podem transformar-los per millorar la nostra vida.
Captivada per aquest descobriment, vaig voler anar més enllà i entendre d’on venien aquests patrons i com influïen en nosaltres. Així vaig arribar a la pedagogia sistèmica, que em va permetre aprofundir en la meva visió sobre l’educació. Les constel·lacions familiars i les intervencions sistèmiques van suposar un abans i un després per a mi. De sobte, moltes de les dificultats que havia experimentat en la meva vida adquirien un nou significat en relació amb la història familiar. Comprendre aquestes dinàmiques i el seu impacte en les relacions em va fascinar i em va empènyer a continuar explorant aquest camí.

Tot i aquests aprenentatges, sentia que hi havia aspectes que encara se m’escapaven. Necessitava una base terapèutica més sòlida que la sistèmica no m’oferia, i va ser llavors quan vaig tenir l’oportunitat d’iniciar la formació en Teràpia Gestalt. Va ser un punt d’inflexió en el meu procés. La Gestalt em va permetre descobrir parts de mi que desconeixia, identificar ferides que no sabia que tenia i comprendre’n l’origen. Em va donar la possibilitat de mirar-me al mirall i veure qui era realment, no només a través de les experiències viscudes, sinó també a través de la interpretació d’aquestes, que m’havia acompanyat al llarg de la vida.

A mesura que aprofundia en aquesta formació, vaig adonar-me que moltes emocions queden atrapades en el cos i que treballar-les des d’aquesta perspectiva és essencial. La Gestalt integra el treball corporal, així que durant tres anys vaig formar part d’un grup de teràpia corporal i moviment, explorant mètodes com Río Abierto, moviment autèntic i centres d’energia. Va ser revelador veure com el moviment podia fer aflorar emocions profundes i com l’acompanyament terapèutic era clau per integrar aquestes experiències. Moltes d’elles estaven impregnades de significat emocional i sovint connectades amb esdeveniments del passat, fent evident la relació entre cos, emocions i trauma.

Els vuit anys que porto immersa en el meu propi procés terapèutic, tant com a clienta com en la meva formació, m’han proporcionat una base sòlida per acompanyar altres persones en el seu camí. A més, sempre amb el consentiment i l’anonimat dels clients, realitzo supervisions de casos per obtenir diferents perspectives i revisar la meva pràctica terapèutica. Això em permet oferir un acompanyament més autèntic, objectiu i transparent, des de la presència, la consciència i la responsabilitat.